Articolo sul Levante!

Sul Levante di domenica è uscito un articolo di Vicent B. sulla Trottola e sulla nostra festa. Ve lo incollo qui, è una copia scanner e non si legge benissimo. Per leggerlo dovete cliccare sull'immagine che si ingrandisce un po'. In ogni caso vi inserisco qui sotto anche la trascrizione dell'articolo in caratteri normali. La parte dell'articolo in blu è stata tagliata sull'edizione del Levante. Peccato!
Grazie Vicent per il tuo articolo, è molto bello! grazie a nome di tutti.












trascrizione articolo

Gira la trottola

No és estrany que gent diversa en edat, sexe i condició, ocupacions i preocupacions, ideologia i religió, formació i llengua es reunisquen per mirar l’obscuritat de la nit i observar els estels, col·leccionar i intercanviar segells o monedes, seguir i animar el seu equip de futbol o de bàsquet, pujar i baixar muntanyes i valls, delimitar el cant de passerells, pinçans, verdums o caderneres... És allò que coneixem com a l’associacionisme que, a terres valencianes, és tan ric i variat i, sobretot, amb la capacitat de crear un fort teixit social al voltant de falles, bandes de música, aficionats a la fotografia, moros i cristians, grups de dansa o els clubs de lectura tan de moda en els darrers anys, per citar alguns dels exemples més habituals. Aquests dies —i el dia 4 de juny a la Casa de la Cultura d’Alzira n’és la presentació oficial— naix una nova associació formada majoritàriament per gent de La Ribera, però també n’hi ha de La Costera i la Vall d’Albaida. Es tracta d’un grup ben heterogeni de persones, amb l’únic punt d’unió de l’estima per la llengua i la cultura italianes, que hem escollit el nom La Trottola (associazione di amici dell’italiano). Ací —i abans de continuar— vull advertir que en aquestes ratlles expresse el meu personalíssim punt de vista sobre La Trottola i en cap moment parle en nom de tots els trottolins.

Trottola és una de les paraules italianes per designar la trompa o la baldufa, aquell joc tan antic com universal, que ens porta al món de la infantesa i a mirar la terra i tocar-la, i que posa a prova les lleis de la gravetat i la inèrcia. D’alguna manera també, hui a les portes del segle xxi d’aquesta aldea global que habitem, on l’anglesa sembla l’única llengua (i ai cultura!), reunir-se pel plaer de parlar i sentir parlar l’italià també desafia les lleis de la gravetat i la inèrcia social. Perquè òbviament no és només una llengua el que hi ha en joc (tot seguint amb la imatge de la trottola), sinó tot el que gira al seu voltant: la música, l’art, la història, la gastronomia, els paistages humans i els naturals, la literatura, el cinema...

La idea d’aquesta associació naix des d’un grup d’alumnes i exalumnes d’italià de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alzira, amb la professora Alessandra Pavanello al capdavant. I sé que a ella, coneixent la seua discreció, no li farà cap gràcia que en personalitze el nom —ti chiedo scusa—, però crec que és de justícia [fer-ho així, per la seua implicació fora mida en la tasca com a professora de llengua, però també com a ànima i motor de La Trottola (i aquest comentari crec que sí que és compartit per tots els trottolins).

La lingüística ens ha ensenyat que una llengua natural és un sistema de signes organitzat d’una manera particular que fa que d’una sèrie d’elements finits (unes poques desenes en les llengües més pròximes a nosaltres) es puguen construir infinites possibilitats de comunicació. Però és la sociolingüística qui ens adverteix que una llengua sense parlants o sense ocasions de ser usada és una perfecta i inútil màquina de rellotgeria al mig del desert absolut (i, d’això, nosaltres, els valencians, també en sabem un poquet massa). A part de les múltiples i possibles motivacions personals, laborals, acadèmiques per aprendre un idioma, en el cas de l’italià sospite que hi ha la pretensió d’atorgar-li la categoria de llengua, tot ultrapassant la significació més instrumental d’idioma amb tota la càrrega de cultura que comporta una llengua.] Per això, volem fer girar la trottola, pel plaer gratuït de parlar i de continuar descobrint nous (i vells) llibres i autors, noves (i velles) pel·lícules que difícilment arriben a les sales comercials doblades o subtitulades, noves (o velles) cançons i cantants i menjars i jocs i paraules i ciutats i monuments i carrers i paisatges i... Gira la trottola.

Vicent Borràs